Pàgina web per a psicòlegs: què ha de tindre per a aconseguir pacients

La web d’un psicòleg aconseguix pacients quan cada problema que atén té la seua pròpia pàgina i el títol de qui atén es pot comprovar. A més, demanar la primera sessió no ha d’obligar a contar res íntim. Més avall tens què pots anunciar segons el teu títol, el mapa de pàgines i una plantilla de pàgina d’ansietat bloc a bloc. Al final, una llista de comprovació de 15 punts amb la base de cadascun.

Les regles generals de la publicitat sanitària les tens en publicitat sanitària: què pot dir la teua clínica, amb la seua taula de sí i no. Ací ens centrem en el que és propi de la psicologia. Quan alguna cosa és interpretació nostra i no text d’una norma, la marquem com a criteri prudent. Quan és mètode nostre, com a criteri de l’estudi.

El que pots anunciar depén del teu títol i de la teua autorització

La psicologia sanitària és una professió regulada, i la web és el primer lloc on es nota. Abans d’escriure, situa’t en una d’estes 4 files:

El grau no basta per a la consulta sanitària. La Llei 33/2011 és clara. El grau en Psicologia «no habilitarà, per si mateix, per a l’exercici de la psicologia en el sector sanitari». Per a inscriure una consulta de psicologia en el registre de centres sanitaris, la comunitat autònoma exigix el màster o el títol d’especialista (disposició addicional 7a, apartat 5).

El psicòleg general sanitari té un límit. Pot avaluar i intervindre sempre que el cas no requerisca atenció especialitzada d’altres professionals sanitaris (apartat 1). Criteri prudent: digues-ho en la web i explica a qui derives. El Codi deontològic demana assegurar eixa connexió amb altres disciplines o orientar el pacient (art. 20).

«Especialista» i «clínic» tenen amo. Només qui té el títol oficial pot usar de manera expressa la denominació d’especialista (Llei 44/2003, art. 16.3). En psicologia n’hi ha un: Psicologia Clínica (Reial decret 183/2008, annex I). I eixa denominació és d’ús exclusiu de qui té el títol (art. 3.3). No existix cap especialitat oficial infantil, de parella ni d’ansietat. El Codi considera violació greu de la deontologia usar «denominacions i títols ambigus» que puguen induir a error (art. 51).

Les acreditacions col·legials no són títols. El Consell General concedix acreditacions nacionals, com la de «Psicólogo/a Experto/a en Neuropsicología Clínica». La seua comissió aclarix que «no són reglades per l’administració pública» (CNAP). Pots mostrar-les amb el seu nom exacte i dient qui les concedix. I si exercixes amb pseudònim, el Codi demana declarar-ho al Consell General (art. 53).

Una nota de calendari. A 2 d’octubre de 2026 regix el codi de 1987 amb les seues reformes de 2010, 2014 i 2015. La Junta de Govern del Consell va aprovar el 21 de febrer de 2026 un projecte de codi nou, que la CNMC va informar l’1 de juliol de 2026. Encara no és definitiu. El seu article 66 demana una publicitat «objectiva, prudent i veraç, sense generar falses expectatives»: escriu ja amb eixe criteri.

La teua consulta necessita autorització i un número de registre visible

Si fas psicologia sanitària, la teua consulta és un centre sanitari. En la Comunitat Valenciana l’autoritza la Conselleria de Sanitat, que la inscriu d’ofici en el seu registre autonòmic (Decret 157/2014, arts. 4 i 8).

La teua web ha de complir 2 regles del Reial decret 1277/2003 (art. 6.2): anunciar només els serveis autoritzats i consignar el número de registre. Criteri prudent: posa’l en el peu de totes les pàgines, com a dada. No l’uses com a aval, perquè el Reial decret 1907/1996 prohibix usar autoritzacions sanitàries com a suport publicitari (art. 4.5).

La unitat que tens autoritzada també importa. La de psicologia clínica (U.70) està a càrrec d’un especialista en Psicologia Clínica (annex II del Reial decret 1277/2003). Eixe annex no té una unitat pròpia per al psicòleg general sanitari. Canàries, per exemple, la inscrivia en 2014 com a U.900P, «psicologia sanitària» (Servei Canari de la Salut). Criteri prudent: llig la teua resolució i que la web no anuncie res que no hi figure.

Els teus pacients poden comprovar la teua autorització en el registre estatal de centres sanitaris (REGCESS). I la teua col·legiació, en el llistat oficial del COPCV. Els col·legis han de publicar eixe registre amb el número de col·legiat, els títols oficials i la situació d’habilitació (Llei 2/1974, art. 10.2.a).

Una pàgina per problema o servei, no un catàleg de teràpies

Qui busca psicòleg no escriu «serveis de psicologia». Escriu «psicòleg per a l’ansietat a València», «teràpia de parella a Castelló» o «psicòloga en línia». Una pàgina de «Serveis» amb 15 icones no respon a eixes cerques. Tampoc a allò que vol saber qui arriba: si és per a ell, com serà i qui l’atendrà.

Google diu que la fiabilitat és el més important en valorar un contingut, i que en temes que poden afectar la salut atorga encara més pes a eixos senyals. I pregunta si es mostra clarament qui ha creat el contingut (Search Central). En psicologia, la fiabilitat es demostra amb títols que el pacient pot comprovar.

Este és el mapa per a una consulta amb un centre. Les cerques són exemples de com pregunta la gent, no dades de volum.

3 regles per a usar la taula:

• Només el que tens autoritzat i saps fer. La teua publicitat s’ha de limitar als serveis autoritzats (RD 1277/2003, art. 6.2). I el Codi demana reconéixer «els límits de la seua competència» (art. 17). Una pàgina de trastorns alimentaris o d’addiccions, només si els treballes de veritat.
• Comença pel que més pacients et porta. Millor 4 pàgines completes que 20 a mitges. La resta pot viure en una pàgina general fins que tinga la seua.
• Una pàgina per consulta real, no per barri. Google considera abús de pàgines porta tindre diverses pàgines orientades a ciutats que canalitzen els usuaris cap a una sola pàgina. Si atens en línia a tota Espanya, digues-ho en la pàgina de teràpia en línia.

Un cas particular és l’insomni. El Reial decret 1907/1996 el cita entre els casos en què prohibix anunciar mètodes amb pretesa finalitat sanitària (art. 4.1). El seu abast sobre una consulta autoritzada és discutible. Criteri prudent: si tens eixa pàgina, explica l’avaluació i el tractament sense presentar un mètode com a solució.

Este mapa s’aprova abans que el disseny: és la base d’un disseny web pensat per a captar pacients. Si la teua web actual ja posiciona, no canvies les seues adreces sense seguir el pla de redisseny sense perdre posicionament.

Plantilla: la pàgina d’ansietat, bloc a bloc

Una pàgina de servei respon a 6 preguntes: és per a mi?, com serà?, qui m’atendrà?, què passa amb el que conte?, quant costa? i què faig ara? La plantilla té 10 blocs.

Posem una consulta de València amb 2 psicòlogues generals sanitàries que vol més pacients amb ansietat. Els textos marcats com a Exemple són il·lustratius. El que va entre claudàtors ho posa cada consulta, i cada text el revisa la psicòloga responsable abans de publicar-lo.

Bloc 1. Primera pantalla: el problema, la ciutat i què passa si prems

El que es veu sense desplaçar-se diu què fas, on i què passa en prémer el botó. Sense «supera l’ansietat en 8 sessions», «resultats garantits» ni «teràpia 100% eficaç».

El Reial decret 1907/1996 controla la publicitat dels mètodes que es presenten com a útils per a modificar l’«estat físic o psicològic» (art. 1.1). I prohibix donar seguretats d’alleujament o de curació certa (art. 4.4). El Codi demana no crear falses expectatives (art. 32).

Exemple

Títol (H1): Psicòlogues per a l’ansietat a València

Subtítol: Si l’ansietat no et deixa dormir o et frena en el treball, en la primera sessió valorem què et passa i et proposem un pla. En la consulta de [barri] o per videotrucada.

Dades a la vista: Primera sessió: [preu final] · [Carrer], València · Et responem en [termini] laborables

Botons: «Demanar primera sessió», que porta al formulari, i «Telefonar al [telèfon]»

Bloc 2. Per a qui és, i quan no

Descriu situacions amb les paraules del pacient, no diagnòstics. I digues quan no sou el primer pas: és honest i respecta el límit del psicòleg general sanitari.

Exemple

Pot ser per a tu si:

• Portes setmanes amb nervis o preocupacions que no se’n van.
• Has tingut algun atac de pànic i tems que es repetisca.
• Evites llocs o situacions per por de sentir-te malament.

Quan no som el primer pas. Si necessites una valoració mèdica o medicació, et direm a qui acudir. Si ens ho autoritzes, podem coordinar-nos amb el teu metge.

La coordinació, només amb permís: el Codi exigix autorització expressa del pacient per a comunicar informació a tercers (art. 41).

Bloc 3. Com treballem, per fases i sense un nombre tancat de sessions

El Codi demana explicar en començar els objectius, el mètode i les característiques de la relació (art. 25). També demana acabar la intervenció quan s’assolixen els objectius o quan no s’avança (art. 26).

Exemple

1. Primera sessió. Parlem del que et passa i del que esperes de la teràpia.
2. Avaluació. [1 o 2] sessions més per a entendre el teu cas. Pot incloure qüestionaris.
3. Pla. T’expliquem els objectius, l’enfocament i la freqüència de les sessions.
4. Sessions. De [durada], normalment [setmanals] al principi.
5. Revisió. Cada [nombre] sessions revisem junts com avances. Si no avances, valorem alternatives.
6. Alta. Quan es complixen els objectius, espaiem les sessions fins a acabar.

Anomena l’enfocament, com la teràpia cognitivoconductual, i explica en una frase què significa. El Codi no admet procediments que no estiguen prou contrastats (art. 18). I considera greu afavorir la credulitat del públic sobre tècniques d’eficàcia dubtosa (art. 51).

Bloc 4. Qui t’atén

El pacient té dret a conéixer el nom, la titulació i l’especialitat de qui l’atén (Llei 44/2003, art. 5.1.e). Nom, foto real, títol exacte, col·legi i número.

Exemple

T’atén [nom i cognoms], psicòloga general sanitària. Màster en Psicologia General Sanitària per la Universitat [X], [any]. Col·legiada núm. [número] del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana: pots comprovar-ho en el seu llistat oficial. [Formació concreta en ansietat: curs, entitat, hores i any.]

Bloc 5. Què passa en la primera sessió

Conta la primera sessió com un servei: durada, preu, qui atén i amb què ix el pacient. El Codi demana informar abans de la quantia dels honoraris (art. 55).

Exemple

La primera sessió dura [durada] i costa [preu final]. T’atén la psicòloga que portarà el teu cas. Abans de començar t’expliquem com treballem i com protegim el que ens contes. Ixes sabent si et podem ajudar i quin seria el pla.

Bloc 6. La confidencialitat, en llenguatge clar

Resol-la abans que el pacient pregunte. Tot el que el pacient conta està subjecte a secret professional, i el Codi vigent només preveu que l’eximisca el seu consentiment exprés (art. 40). El projecte de codi nou demana explicar en començar els seus límits, com un risc molt greu o una orde legal o judicial (art. 25 del projecte).

Exemple

El que ens contes queda entre tu i la teua psicòloga. No parlem del teu cas amb ningú sense la teua autorització expressa. Hi ha excepcions, com un risc greu per a tu o per a altres persones: te les expliquem en la primera sessió.

Bloc 7. Preu, cancel·lacions i bons

El codi vigent no prohibix publicar preus. Si els publiques, indica el preu final, amb impostos (Llei de consumidors, art. 20.1.c).

L’assistència a persones físiques que presten els psicòlegs per a diagnosticar, previndre o tractar malalties està exempta d’IVA (Llei de l’IVA, art. 20.U.3r). Un taller o un servei de desenvolupament personal pot no estar-ho: confirma-ho amb el teu assessor.

Exemple

• Sessió individual: [import]€, preu final. Exempta d’IVA.
• Cancel·lacions: sense cost amb [hores] hores d’antelació.
• Bo de [nombre] sessions: [import]€. Si acabes abans, et tornem les sessions que no hages usat.

Això de tornar les sessions és criteri prudent: un bo no hauria d’empényer a allargar una teràpia que el Codi demana acabar a temps (art. 26). I si anuncies la primera sessió gratis, que ho siga de veritat. Descriure com a gratuït una cosa que s’acaba pagant és enganyós (Llei de competència deslleial, art. 22.5).

Bloc 8. Casos: situacions tipus, mai pacients

Els casos exposats amb fins de divulgació no han de permetre identificar la persona. Si el mitjà ho permet, cal el seu consentiment previ explícit (art. 45 del Codi). Criteri prudent: en la web, ni testimonis ni casos reals. Conta una situació tipus, marcada com a tal.

Exemple (situació tipus, no un cas real)

Una persona comença a evitar el metro després d’un atac de pànic. En l’avaluació veiem quan apareix l’ansietat i què la manté. El pla combina entendre què li passa amb enfrontar-se a poc a poc al que evita, al seu ritme.

Bloc 9. Preguntes freqüents

Les que us fan per telèfon cada setmana, amb respostes que s’entenguen soles.

Exemple

Necessite que em derive el meu metge? No. Pots demanar cita directament. Si creiem que necessites una valoració mèdica, t’ho direm.

Quantes sessions necessitaré? Depén de cada cas. Després de l’avaluació et donarem una estimació i la revisarem amb tu.

Bloc 10. El pas següent, i l’avís d’urgències

Una sola acció i el telèfon repetit. I un avís visible: una consulta privada no és un servei d’urgències.

Exemple

Vols saber si et podem ajudar? Demana la teua primera sessió i et telefonem en [termini] laborables.

Si és una urgència, telefona al 112. Si tens pensaments de suïcidi, telefona al 024: és gratuït, confidencial i atén les 24 hores.

La línia 024 del Ministeri de Sanitat atén persones amb idees de suïcidi i els seus allegats, i deriva al 112 si hi ha una emergència. És gratuïta, confidencial i funciona 24 hores, segons el seu informe de gener de 2026. Criteri prudent: posa este avís en el peu de totes les pàgines.

La teràpia en línia necessita la seua pròpia pàgina, amb la mateixa consulta darrere

No hem trobat una norma estatal ni valenciana específica per a la teràpia en línia. El que hi ha és la Guia per a la pràctica de la telepsicologia del Consell General de la Psicologia, de 2017. És una guia, no una llei, però diu què ha de saber el pacient abans de començar.

La pàgina de teràpia en línia ha d’explicar 6 coses:

• Què necessites. Un dispositiu, una connexió estable i un lloc on ningú et senta.
• Com es comprova la identitat. La guia recomana verificar en començar la identitat del pacient i del professional, i on és cadascun (apartat 4.1.1).
• Des d’on la pots fer. La legislació del lloc on és el pacient pot exigir que el psicòleg hi estiga acreditat (apartat 3.1.8). Digues si atens qui viu fora d’Espanya.
• Quina plataforma useu. La guia recomana xifratge d’extrem a extrem (apartat 4.2.4). Anomena l’eina i explica com protegix la sessió.
• Per a qui no és. La guia demana valorar si la videoconferència és adequada per a cada pacient i acordar com es gestionaran les urgències (apartats 4.1.1 i 4.1.2).
• Preu i pagament. Com en la consulta, amb el preu final.

El projecte de codi nou, encara sense aprovar, ho recull com a norma: qui atenga a distància haurà d’adaptar el consentiment, la seguretat, la privacitat i la identificació (art. 59 del projecte).

Criteri prudent: oferix la teràpia en línia des de la teua consulta autoritzada, amb el mateix número de registre en el peu. I no t’inventes una adreça per a la fitxa de Google: una oficina virtual en què no operes no pot tindre Perfil d’Empresa.

El formulari demana contacte i horari; el problema es conta en la primera sessió

Que algú busque psicòleg ja diu alguna cosa de la seua salut. El RGPD definix les dades de salut com les relatives a la «salut física o mental» d’una persona (art. 4.15). Les protegix com a categoria especial (art. 9) i exigix dades «limitades al que és necessari» (art. 5.1.c). El Codi va en la mateixa línia: recaptar només la informació estrictament necessària (art. 39).

Exemple

1. Per a qui és la cita? Per a mi, per al meu fill o filla, per a la meua parella i per a mi.
2. Com preferixes les sessions? En la consulta, en línia, m’és igual.
3. Quan et va millor? Matins, vesprades, m’és igual.
4. Com preferixes que et contactem? Telefonada, correu electrònic o WhatsApp. Podem deixar-te un missatge de veu?
5. Com ens has conegut? Google, Google Maps, me’l van recomanar, un altre.
6. Contacte: nom i telèfon o correu electrònic.

Fora: el camp «conta’ns què et passa», diagnòstics, medicació, informes i DNI. Si algú escriu la seua història en un camp lliure, el teu correu guarda dades de salut que no necessitaves. La pregunta del missatge de veu és criteri de l’estudi: qui viu amb altres persones pot no voler un avís d’una consulta de psicologia.

Al costat del botó va la informació de l’article 13 del RGPD: qui tracta les dades, per a què i com exercir els drets. Per a prestar assistència, l’AEPD explica que no sol caldre el consentiment, però sí eixa informació (guia per al sector sanitari). Confirma la base legal amb qui porte la teua protecció de dades. Com redactar eixos textos: avís legal, privacitat i galetes.

La mateixa guia oferix 2 pautes per a després del formulari. En confirmar o canviar una cita, la mínima informació: dia, hora i centre, sense símptomes ni tractaments. I si uses WhatsApp, oferix sempre un altre canal.

Ressenyes i fitxa de Google: el secret professional pesa més que les estreles

Google permet demanar ressenyes a tots els pacients, sense incentius. El mètode i els missatges els tens en com aconseguir ressenyes en Google. Des de la Llei 10/2025, s’han de referir a serveis utilitzats en els 30 dies naturals anteriors a la ressenya (Llei de consumidors, art. 20.4).

En salut mental, 3 criteris prudents:

• No envies peticions una a una. Un SMS de la teua consulta en la pantalla bloquejada ja revela que eixa persona va al psicòleg. Deixa un codi QR en la sala d’espera, per a qui el vulga usar. El text per al sector sanitari el tens en el generador de missatges de ressenyes.
• En respondre, no confirmes que qui escriu és pacient. El secret professional cobrix tot el que saps pel teu treball (art. 40 del Codi) i no s’extingix amb la defunció del pacient (art. 49). Usa la resposta model per a clíniques de la guia de ressenyes.
• En la web, ni testimonis ni ressenyes copiades. Enllaça a la teua fitxa. El Reial decret 1907/1996 prohibix usar testimonis de pacients per a induir al consum (art. 4.7), encara que el seu abast sobre una consulta autoritzada es discutix.

La fitxa i la web han de contar el mateix. Segons les directrius de Perfil d’Empresa:

• Nom real, sense paraules clau. Res d’afegir «ansietat» o «València» al nom de la consulta.
• Una fitxa per a la consulta i, si voleu, una per psicòloga. Google considera professional qui atén el públic i sol tindre la seua pròpia cartera. Si compartiu centre, el perfil de cada psicòloga porta només el seu nom. Si eres l’única psicòloga que atén en eixa adreça i la consulta té marca, Google recomana una sola fitxa amb el format «[marca]: [el teu nom]».
• La categoria diu què eres. Google demana que complete la frase «esta empresa és», no «esta empresa té». Tria la més específica i deixa els problemes que tractes per als serveis i la descripció.

La revisió completa d’una fitxa la tens en com optimitzar la fitxa de Google: es va escriure per a despatxos, però el mètode servix igual. Amb les IA passa una cosa semblant, segons la nostra experiència: una pàgina que diu què atens, on i qui ho fa és el que poden citar. Com comprovar-ho: ChatGPT recomana el teu negoci?.

En dades estructurades, schema.org no té un tipus per a psicòlegs. Google demana el subtipus de LocalBusiness més específic possible. Criteri prudent: usa MedicalBusiness i no Psychiatric, que correspon a la psiquiatria.

Mesurar sí, però sense seguir ningú

El que importa és quantes primeres sessions porta cada pàgina i cada canal. El mètode el tens en com mesurar els contactes de la teua web. En una consulta de psicologia, afig-hi 3 regles:

• L’analítica espera el consentiment. Només s’activa quan el visitant accepta les galetes (LSSI, art. 22.2).
• Cap resposta del formulari viatja a l’analítica. Criteri prudent: mesura que el formulari s’ha enviat, no què ha contestat cada persona.
• Cap píxel de publicitat en les pàgines de problemes. Google inclou els serveis de salut mental, com l’ansietat o la depressió, entre els continguts sensibles. En eixes campanyes no pots usar audiències que tries tu, com les teues llistes de pacients o el remàrqueting (Salut en la publicitat personalitzada). Criteri prudent: tampoc poses píxels de xarxes socials en eixes pàgines, perquè la visita pot revelar una dada de salut.

La pregunta «Com ens has conegut?» mesura també qui rebutja les galetes. Si penses invertir en anuncis, quant invertir en Google Ads explica com calcular-ho.

Llista de comprovació: 15 punts per a revisar la web de la teua consulta

Què fer dilluns

1. Posa el teu títol i la teua resolució d’autorització al costat del menú. Lleva el que no estiga autoritzat o no pugues acreditar.
2. Busca en la teua web «especialista», «clínica», «infantil», «garantit», «supera» i «sessions». Reescriu cada frase que prometa alguna cosa o que no es puga comprovar. Pots enganxar el text en el revisor de frases de publicitat.
3. Afig al peu el número de registre sanitari i l’avís amb el 112 i el 024.
4. Retalla el formulari a 6 preguntes i esborra el camp lliure.
5. Escriu la pàgina del teu servei principal amb la plantilla. Si fas teràpia en línia, després la seua.
6. Lleva els píxels de xarxes socials de les pàgines de problemes i comprova que l’analítica espera el consentiment.
7. Deixa d’enviar peticions de ressenya i posa un codi QR en la sala d’espera.

Si preferixes fer-ho amb algú, a NOR studio partim d’este mapa i d’esta plantilla: preparem els textos amb la norma a la vista i els valida la teua consulta. Ho contem en web i posicionament per a clíniques.