Pàgina web per a assessories: què necessita per a captar bons clients

La web d’una assessoria que capta bons clients té una pàgina per servei, mostra qui hi ha darrere i filtra els contactes abans que hages de telefonar. A més, publica al ritme del calendari de l’Agència Tributària: abans de cada termini, no durant. Ací tens el mapa de pàgines per a una assessoria de 3 a 10 persones i un calendari anual de continguts amb les dates oficials.

Una pàgina de «Serveis» amb una llista no posiciona ni convertix

Una llista de serveis no respon a cap cerca, i qui necessita assessor busca una cosa molt concreta. Ningú escriu «serveis d’assessoria». Escriu «assessoria per a autònoms a Vila-real», «gestoria per a una SL amb 4 treballadors» o «fer la renda amb un pis llogat».

Si tota la teua oferta cap en una pàgina amb dotze punts de llista, Google no té res específic que mostrar per a eixes cerques. Amb les IA passa el mateix. Perquè ChatGPT o Gemini et mencionen quan algú demana una assessoria laboral a Castelló, primer ha d’existir un text teu que ho diga.

Tampoc convertix. L’autònom que arriba vol saber si portes gent com ell, què inclou exactament i quant li costarà, més o menys. Un punt de llista que diu «Assessoria fiscal» no contesta cap de les tres.

I hi ha un tercer motiu. Google demana contingut útil, fiable i centrat en les persones. A més, explica que en temes que poden afectar l’estabilitat financera de la gent atorga encara més pes a l’experiència i la fiabilitat. Impostos, nòmines i herències hi entren de ple.

Una assessoria de 3 a 10 persones necessita unes 13 pàgines, no 40

Amb esta grandària n’hi ha prou amb estes pàgines, cadascuna amb un treball clar. Les cerques són exemples de com pregunta la gent, no dades de volum.

3 regles per a usar la taula:

• Comença pel que més factures. Si la meitat dels teus ingressos ve de societats, eixa pàgina va primer. Millor tres pàgines completes que dotze a mitges.
• Cada pàgina amb contingut propi. Copiar la plantilla i canviar «fiscal» per «laboral» no servix ni a Google ni al client.
• Pàgines per ciutat, només on atens de veritat. Les polítiques de contingut brossa de Google consideren abús de pàgines porta crear pàgines per a ciutats o regions que porten al mateix lloc. Si tens oficina a Castelló i a Vila-real, cada oficina mereix la seua pàgina. Sense oficina, només si tens alguna cosa pròpia que contar d’eixa ciutat.

Si penses refer la web, este mapa és la base d’un disseny web orientat a captar clients.

Cada pàgina de servei respon a 6 preguntes

1. Per a qui és, i per a qui no. Per exemple: «Portem autònoms en estimació directa i societats de fins a 25 treballadors». Eixa frase filtra més que qualsevol formulari.
2. Què inclou, amb noms concrets. Models (303, 130, 200…), terminis i el que rep el client cada trimestre.
3. Com es treballa. Com envia les factures, cada quant parleu i per quin canal.
4. Qui ho porta. Nom, foto i col·legiació de la persona responsable.
5. Quant costa o de què depén. Si dones preus, la LSSI (art. 10.1.f) exigix dir si inclouen impostos. La Llei 17/2009 (art. 22) demana el preu complet amb impostos quan el fixes per endavant. Si no el fixes, a qui el demane li deus el preu, el mètode per a calcular-lo o un pressupost detallat.
6. Quins dubtes té el client. Els que et plantegen per telèfon cada setmana, amb la seua resposta.

Al final, un botó al formulari amb eixe servei ja marcat.

El calendari d’Hisenda marca quan es busca assessoria

La necessitat d’assessor apareix quan s’acosta un termini: la renda, el trimestre, l’impost sobre societats o una herència amb data límit. La teua web ha d’estar preparada abans.

No hi ha una dada pública fiable de cerques per mes per a la teua ciutat. Però pots veure el teu propi patró en l’informe de rendiment de Search Console: compara les impressions d’abril amb les d’agost.

Les dates oficials que ordenen l’any

Són les del calendari del contribuent 2026 de l’AEAT. Canvien alguns dies cada any, així que revisa-les quan es publique el calendari següent.

• Renda 2025. Es va presentar del 8 d’abril al 30 de juny de 2026. Amb resultat a pagar i domiciliació, fins al 25 de juny.
• Trimestrals. De l’1 al 20 d’abril, juliol i octubre. Inclouen el 303 d’IVA, el 130 i el 131 de pagaments fraccionats i el 111 i el 115 de retencions.
• Quart trimestre i resums anuals. Van al gener. En 2026, el 111 i el 115 vencien el 20 de gener. El 303, el 130 i el resum anual d’IVA (390), el 30 de gener. Informatives com el 180 o el 190, el 2 de febrer.
• Operacions amb tercers (347). Fins al 2 de març de 2026.
• Impost sobre societats (200). Fins al 27 de juliol de 2026 per a les empreses l’exercici de les quals coincidix amb l’any natural. Els pagaments fraccionats (202) van de l’1 al 20 d’abril i d’octubre, i al desembre, enguany fins al 21.
• Segon termini de la renda fraccionada (102). Fins al 5 de novembre.
• Règim de l’any següent. Fins al 31 de desembre es presenten les renúncies i revocacions a l’estimació directa simplificada i a l’estimació objectiva (model 036).
• Verifactu. Després del Reial decret llei 15/2025, els sistemes de facturació han d’estar adaptats abans de l’1 de gener de 2027 si tributes per l’impost sobre societats. La resta, abans de l’1 de juliol de 2027.

Fora de l’AEAT hi ha dos terminis més que porten clients:

• Comptes anuals. Es formulen en els 3 mesos següents al tancament (art. 253 de la Llei de societats de capital). S’aproven en la junta dels 6 primers mesos de l’exercici (art. 164). I es depositen en el Registre Mercantil en el mes següent a la seua aprovació (art. 279).
• Herències. Hi ha 6 mesos des de la defunció per a presentar l’impost sobre successions (art. 67.1.a del Reglament). En la Comunitat Valenciana es presenta el model 650 davant de l’Agència Tributària Valenciana.

Calendari anual de continguts per a una assessoria

La regla: cada peça es publica almenys un mes abans del termini al qual respon. Google avisa que un rastreig pot tardar des d’uns dies fins a unes setmanes, i després la pàgina encara ha de guanyar posicions. Si publiques la pàgina de la renda el dia que comença la campanya, arribes tard.

2 notes. Les festes laborals de 2026 van eixir en el BOE del 28 d’octubre de 2025, així que l’article laboral es prepara a principis d’octubre. I per a 2027, afig en primavera una peça sobre Verifactu per a autònoms: el seu termini és l’1 de juliol.

Si fas campanyes de pagament, el calendari et diu quan encendre-les

Activa la campanya de renda uns dies abans de l’inici oficial i apaga-la després del 30 de juny. Afig com a paraules clau negatives les cerques que no són clients: «cita prèvia hisenda», «esborrany renda», «renda gratis». I porta cada anunci a la seua pàgina de servei, mai a la portada. El mètode complet el tens en Google Ads per a pimes de serveis.

Un formulari de 6 preguntes filtra sense perdre els bons clients

Un bon formulari separa la societat amb treballadors de la consulta solta de preu, sense que cap de les dues se senta rebutjada. Amb 6 preguntes n’hi ha prou:

1. Què eres? Autònom, societat, particular o «estic a punt de començar».
2. Què necessites? Opcions que canvien segons la resposta anterior: comptabilitat i impostos, laboral, renda, herència, alta o un tràmit.
3. Quina grandària tens? Per trams: factures al trimestre o treballadors en plantilla. Mai la xifra exacta.
4. Tens assessoria ara? No, sí i vull canviar, o sí i això és una cosa puntual.
5. Per a quan ho necessites? Amb opcions tancades.
6. Contacte. Nom, correu electrònic o telèfon i municipi.

Res més. Ni NIF, ni documents, ni facturació exacta. El RGPD exigix que les dades siguen «adequades, pertinents i limitades al que és necessari» (art. 5.1.c). I cada camp de més li ho posa més difícil al client amb poc temps, que sol ser el que més t’interessa.

El que filtra és la resposta, no el formulari

Cada combinació de respostes porta a una eixida diferent. Imagina una assessoria de 6 persones a Vila-real, en plena campanya de renda:

• Societat amb treballadors o autònom amb volum. Veu un missatge amb el nom de la persona que portaria el seu compte i la promesa de telefonar-li eixe mateix dia.
• Particular amb una renda senzilla. Veu un preu tancat i una agenda per a reservar cita. Si no porteu rendes senzilles, rep una resposta honesta i les vies d’ajuda de la mateixa Agència Tributària.
• Tràmit puntual. Veu el preu i la documentació del tràmit, amb un botó per a enviar-la.

El contacte que no encaixa se’n va amb una resposta útil. Pot tornar quan òbriga el seu negoci o recomanar-te a algú que sí que encaixe.

Després, apunta de quina pàgina i de quina ruta del formulari arriba cada client que signa. En un trimestre sabràs quines pàgines porten clients i quines només consultes. Ajustar això és treball de conversió i CRO.

La confiança es demostra amb dades que el client pot comprovar

Col·legi, número de col·legiat, noms i ressenyes: això és el que convenç. Les frases sobre proximitat i professionalitat no les pot comprovar ningú.

Col·legi, número i enllaç al cercador oficial

Posa el col·legi i el número de col·legiat de cada professional, i enllaça al cercador públic del col·legi. Si la teua professió exigix col·legiació, a més és una obligació. És el cas dels graduats socials (Reial decret 1415/2006, art. 18) i dels gestors administratius (Decret 424/1963, art. 20).

En una professió regulada, l’article 10.1.d de la LSSI obliga a posar en la web el col·legi i el número de col·legiat. També el títol i les normes professionals aplicables. I si la teua professió t’exigix una assegurança, la Llei 17/2009 (art. 22.2.i) demana informar de l’assegurador i de la seua cobertura geogràfica.

Estos són els col·legis que corresponen a Castelló i València:

• Economistes. L’Il·lustre Col·legi d’Economistes de Castelló i el Col·legi d’Economistes de València, que té un directori públic de col·legiats per especialitat i municipi. El Consell General d’Economistes inclou a més el Col·legi de Titulats Mercantils de València.
• Gestors administratius. El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de València cobrix les províncies de València i Castelló, amb delegació a Castelló. El cens es consulta en el Registre de Gestors Administratius.
• Graduats socials. El Col·legi Oficial de Graduats Socials de Castelló, amb cerca pública de col·legiats, i el de València, amb la seua pròpia consulta de col·legiats.
• Registres i associacions voluntàries. El REAF, òrgan del Consell General d’Economistes, té directori de membres i una acreditació d’Economista Assessor Fiscal Acreditat. L’AEDAF és una associació d’assessors fiscals amb demarcació a València i Castelló.

Fes que el teu nom, adreça i telèfon coincidisquen en la web, en la fitxa de Google i en el cercador del col·legi. Qui et compara ho nota.

El teu col·legi posa condicions a la publicitat

La llei garantix la llibertat de comunicacions comercials en les professions regulades (Llei 17/2009, art. 24). Però cada codi deontològic hi posa les seues condicions. Revisa el teu abans de publicar testimonis, logos de clients o missatges sobre preu:

• Gestors administratius. El Codi deontològic de 2020 exigix que en tota publicitat apareguen la marca «Ga» i el col·legi de pertinença. Tampoc permet anunciar especialitats sense un títol o una formació que les avale. I l’Estatut (art. 22) demana identificar el despatx amb el nom i cognoms del gestor, al costat de «gestoria administrativa» o «gestor administratiu».
• Economistes. El Codi deontològic del Consell General (2024, norma 1.14) prohibix mencionar clients sense la seua autorització expressa i comparar el teu treball amb el d’altres professionals.
• Graduats socials. El seu Codi deontològic (norma 10) demana publicitat informativa i no persuasiva. Sense comparacions, sense referències a avantatge en el cost i deixant clar que és publicitat.

En la pràctica: res de «l’assessoria més barata de Castelló», i casos d’èxit amb nom només amb permís per escrit. Si en el teu equip conviuen diverses professions, aplica la norma més estricta en les pàgines comunes.

Un equip amb nom i ressenyes que es demanen

La pàgina d’equip respon al primer dubte del client: qui em portarà. Posa nom, foto, funció i col·legiació de cada persona. Google ho planteja igual: la seua guia de contingut útil pregunta si es mostra clarament qui ha creat el contingut.

Les ressenyes de Google es demanen, no s’esperen. Demana’n una a tots els teus clients després d’una fita clara, com presentar la seua renda o tancar el trimestre, i en els 30 dies següents. Els missatges model els tens en com aconseguir ressenyes en Google. Usa l’enllaç o el codi QR del mateix perfil.

Hi ha 2 límits. Les polítiques de Google Maps prohibixen oferir incentius a canvi de ressenyes i sol·licitar ressenyes positives. I en respondre, també a les dolentes, no reveles cap dada del client. T’hi obliga el secret professional, si el teu codi el preveu, i en tot cas la confidencialitat de l’article 5 de la LOPDGDD.

Fitxa de Google: nom real, categoria precisa i una per oficina

Quan algú busca «assessoria prop de mi», Google ordena els resultats locals per rellevància, distància i prominència. La prominència mesura fins a quin punt és coneguda la teua empresa. La distància no la controles; les altres dues, sí:

• Nom real, sense paraules clau. Les directrius del Perfil d’Empresa demanen el nom que uses en el món real. «Assessoria Pérez, renda i autònoms a Castelló» no les complix si la teua placa diu «Assessoria Pérez».
• Poques categories i tan específiques com siga possible. Google demana que completen la frase «esta empresa és…», no «esta empresa té…».
• Serveis i descripció alineats amb el teu mapa de pàgines. El que diu la fitxa i el que diu la web han de coincidir.
• Perfils individuals, només si tenen sentit. Google els permet a professionals que atenen personalment els clients, amb el seu nom en el títol. En una assessoria xicoteta sol ser suficient la fitxa del despatx.
• Una fitxa per oficina real. I en la web, una pàgina per oficina, amb la seua adreça i el seu equip.
• Dades estructurades. Google recomana el subtipus de LocalBusiness més específic possible. Per a una assessoria comptable, schema.org té AccountingService.

Les ressenyes també pesen: segons Google, les positives i les respostes útils ajuden a fer que la teua empresa destaque. L’auditoria de 20 punts de la fitxa de Google d’un despatx servix igual per a una assessoria. Si no apareixes en el mapa, comença per com aparéixer a Google Maps. El treball continu el tens en SEO local per a negocis amb oficina.

Què fer dilluns

1. Compta els punts de llista de la teua pàgina de serveis. Tria els 3 serveis que més facturen i escriu una pàgina per a cadascun amb la taula de dalt.
2. Passa el calendari a la teua agenda. Per a cada termini, una tasca de publicació un mes abans.
3. Refés el formulari amb les 6 preguntes i decidix què veu cada ruta.
4. Revisa l’avís legal i la pàgina d’equip. Col·legi, número de col·legiat, títol i normes professionals.
5. Demana ressenya a tots els clients dels quals acabes de presentar el trimestre, amb l’enllaç oficial de la teua fitxa.
6. Repassa la teua fitxa de Google. Nom real, categoria principal, serveis i horari.
7. Comprova les teues dades en els registres del teu col·legi i en els directoris que importen per a assessories: els tens verificats en on donar d’alta el teu negoci.

Si preferixes revisar-ho amb algú, a NOR studio partim d’este mateix mapa. Ho expliquem en web i posicionament per a assessories.