Contingut generat amb IA: què permet Google i què exigix la llei

Pots publicar contingut generat amb IA en la web de la teua empresa. Google no el penalitza per com s’ha fet, sinó quan no aporta res o es fabrica en massa per a posicionar. I la llei europea només obliga a etiquetar-lo en 2 casos, des del 2 d’agost de 2026.

Un d’eixos casos desapareix si una persona revisa el text a fons i algú assumix la responsabilitat editorial. El que no canvia és qui respon del que es publica: tu.

Més avall tens el que diuen Google i el Reglament d’IA, i quins riscos corren despatxos i clíniques. Al final, un protocol de 9 passos i una taula d’usos amb el seu veredicte.

Quan alguna cosa és interpretació nostra la marquem com a criteri prudent. Quan és un mètode de treball propi, com a criteri de l’estudi. Totes les fonts es van consultar el 2 d’octubre de 2026.

Google no penalitza la IA: penalitza el contingut que no aporta res

Google ho va dir el febrer de 2023 i ho manté: premia la qualitat del contingut, no la manera de produir-lo. Usar IA no proporciona cap avantatge especial. I si la veus com «una manera econòmica i senzilla de manipular el posicionament en els cercadors», Google et diu que no la uses.

El límit està en la seua política d’abús de contingut a gran escala. És contingut brossa generar moltes pàgines per a manipular el posicionament en lloc d’ajudar, «independentment de com s’haja creat». Entre els seus exemples hi ha generar pàgines amb IA sense afegir-hi valor i transformar contingut aliè amb sinònims o traduccions automàtiques.

La seua guia sobre contingut generat amb IA reconeix que la IA és útil per a investigar un tema i donar estructura a contingut original. La versió en anglés, actualitzada l’1 d’octubre de 2026, afig un avís que la versió en castellà encara no recull. Els models no recuperen fets: prediuen una seqüència probable de paraules, i per això poden inventar dades.

Per això Google considera fonamental revisar a mà tot el que s’ha generat abans de publicar-ho. Inclou els títols, les meta descripcions, les dades estructurades i els textos alternatius de les imatges.

Les directrius per als seus avaluadors de qualitat afinen el criteri. Usar IA no determina per si sol l’esforç ni la qualitat d’una pàgina. Parafrasejar pot tindre valor, per exemple quan un expert explica una política pública en llenguatge senzill (secció 4.6.6).

Però una pàgina copiada o parafrasejada quasi sencera, sense esforç ni aportació pròpia, rep la nota més baixa. Eixos avaluadors no decidixen posicions: les seues notes servixen a Google per a comprovar si els seus sistemes funcionen.

La guia per a les funcions d’IA generativa que Google va publicar el maig de 2026 va en la mateixa línia. El que més influïx en la teua presència en els resums creats amb IA i el Mode IA és el contingut únic i útil. Google demana no limitar-te a repetir el que ja està en internet «o el que podria produir fàcilment un model d’IA generativa».

Ho desenvolupem en què és el GEO i en què es diferencia del SEO.

Qui, com i per què: les 3 preguntes de Google, aplicades a la teua web

Google proposa revisar cada contingut amb 3 preguntes en la seua guia de contingut útil. Servixen per a concretar l’E-E-A-T: experiència, coneixement, autoritat i fiabilitat. De les 4, Google diu que la fiabilitat és la més important.

Qui l’ha creat. Google recomana signatures precises on el lector les espera, amb informació sobre l’autor.

La versió en anglés d’eixa pàgina, actualitzada l’1 d’octubre de 2026, va més enllà. Inventar perfils d’autor amb fotos generades per IA, noms falsos o credencials que no existixen és engany, i un senyal de pàgina de baixa qualitat.

Com s’ha creat. Si l’automatització genera una part substancial del contingut, Google suggerix avisar i explicar com i per què es va usar, quan el lector s’ho puga preguntar. Segons el blog de Google de 2023, posar la IA com a autora probablement no siga la millor manera d’explicar-ho.

Per què existix. És la pregunta més important: el contingut s’ha de crear sobretot per a ajudar les persones. Si uses IA amb la finalitat principal de manipular el posicionament, infringixes les seues polítiques de contingut brossa.

En temes que poden afectar la salut, l’estabilitat financera o la seguretat de les persones, Google atorga més pes a estos senyals. Els anomena YMYL, i ací solen entrar els textos d’un despatx, una assessoria o una clínica. La seua versió en anglés precisa que, en eixos temes, els avaluadors busquen contingut molt exacte i coherent amb el consens dels experts.

Per a eixos avaluadors, generar molt de text amb IA sense supervisió ni selecció humana suposa un esforç escàs o nul. En SEO per a advocats apliquem l’E-E-A-T a les pàgines d’un despatx.

El Reglament d’IA només t’obliga a etiquetar 2 tipus de contingut

El Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a Reglament d’IA, regula la transparència en el seu article 50. T’afecta com a «responsable del desplegament»: qui usa un sistema d’IA sota la seua autoritat en una activitat professional (art. 3.4). Una pime que redacta amb ChatGPT o genera imatges per a la seua web ho és.

Si encarregues els textos a una agència o a un autònom que treballa en nom teu i sota el teu control, el responsable continues sent tu. Així ho entén la Comissió en les seues preguntes i respostes.

Marcar el contingut de manera llegible per màquina és obligació dels proveïdors, com OpenAI o Google (art. 50.2). A tu et toca l’article 50.4, amb 2 supòsits:

1. Ultrasuplantacions. Imatge, àudio o vídeo generat o manipulat amb IA que s’assembla a persones, objectes, llocs o fets reals i pot passar per autèntic. Has de dir que és artificial (arts. 3.60 i 50.4).
2. Textos d’interés públic. Si publiques un text generat o manipulat amb IA per a informar el públic sobre assumptes d’interés públic, has de dir-ho. Llevat que haja passat una revisió humana o un control editorial i algú assumisca la responsabilitat editorial de la publicació.

L’avís ha de ser clar i distingible, com a molt tard en la primera exposició, i accessible (art. 50.5). Les directrius de la Comissió aclarixen que no n’hi ha prou amb la marca tècnica que afig l’eina. Cal una etiqueta que la persona puga veure o sentir sense eines especials.

S’aplica des del 2 d’agost de 2026, i l’òmnibus digital no ho va canviar

L’article 50 s’aplica des del 2 d’agost de 2026, la data general del Reglament (art. 113). La Comissió aclarix en les seues preguntes i respostes que no cal etiquetar amb efecte retroactiu el que s’ha generat abans, encara que ho recomana.

L’«òmnibus digital» sobre IA ja és llei: el Reglament (UE) 2026/1744, en vigor des del 27 de juliol de 2026. En el que afecta el contingut, canvia 3 coses, i cap no altera la teua obligació:

• Concedix als proveïdors fins al 2 de desembre de 2026 per a marcar el contingut dels sistemes comercialitzats abans del 2 d’agost (nou art. 111.4). És una pròrroga per a OpenAI o Google, no per a qui publica.
• Reescriu l’article 50.7 sobre codis de bones pràctiques. La Comissió avalua si seguir un codi és suficient per a complir els apartats 2 i 4.
• Suavitza l’alfabetització en IA (art. 4). Les empreses han d’adoptar mesures per a afavorir-la entre el seu personal, sense haver de garantir un nivell concret.

El 50.4 i la seua data queden igual. El que sí que retarda l’òmnibus són les obligacions dels sistemes d’alt risc, fins al desembre de 2027 i l’agost de 2028. No afecten la redacció d’una web.

Les multes arriben a 15 milions, i a Espanya la llei encara es tramita

Incomplir l’article 50 pot costar fins a 15 milions d’euros o el 3% de la facturació mundial anual, la xifra més alta (art. 99.4.g del Reglament). En una pime s’aplica la més baixa de les 2 (art. 99.6). Cada Estat fixa el seu règim de sancions.

A Espanya, el projecte de llei orgànica d’IA designa l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) com a autoritat per a l’article 50 (art. 5.2.h). També qualifica com a infracció greu no etiquetar una ultrasuplantació o un text d’interés públic (art. 21.1.b). A 2 d’octubre de 2026 continua en el Congrés, amb el termini d’esmenes ampliat fins al 7 d’octubre.

Un text és «d’interés públic» si informa sobre justícia, salut o economia

Les directrius de la Comissió del 20 de juliol de 2026 demanen 3 condicions. El text ha d’estar publicat, buscar informar i tractar un assumpte d’interés públic. L’AESIA les resumix en castellà.

Entre eixos assumptes hi ha la justícia, l’administració, la salut pública i la seguretat del consumidor. També qualsevol novetat econòmica o financera que puga ser objecte de debat públic.

Els exemples de les directrius ajuden a situar una web d’empresa (punt 131):

• Dins: un article d’una web d’estil de vida que compara l’efecte de diverses dietes sobre una malaltia. També els informes per a inversors d’una empresa cotitzada.
• Fora: els textos publicitaris i les descripcions de producte, llevat que facen afirmacions sobre, per exemple, salut, seguretat del consumidor o sostenibilitat. I el consell privat d’un consultor al seu client sobre com complir una norma.

Criteri prudent: tracta com d’interés públic les teues guies sobre normes, terminis fiscals, drets del consumidor o salut. Posem una assessoria de Castelló que explica en el seu blog un canvi en l’IVA: hi encaixa. La seua pàgina de servei per a autònoms s’assembla més a la publicitat i quedaria fora, mentre no faça afirmacions de salut, seguretat o sostenibilitat. En una clínica, quasi tota pàgina de tractament parla de salut: revisa-la com si estiguera dins.

L’excepció exigix una revisió de fons i algú que en responga

No has d’etiquetar un text d’interés públic si complixes 2 condicions alhora. Les directrius les concreten en els seus punts 133 a 138:

• Revisió humana o control editorial. Una persona amb coneixements i criteri professional sobre el tema examina el fons del text. Comprovar els fets és el mínim.
• Responsabilitat editorial. Una persona física o jurídica assumix la responsabilitat legal última de la publicació. La seua identitat i el seu contacte haurien de ser fàcils de trobar, per exemple en la informació legal de la web.

No compten com a revisió la correcció ortogràfica, tindre una política editorial escrita, una revisió automàtica o un vistiplau superficial. I si la IA canvia el text de manera substancial després de l’aprovació, l’excepció es perd.

Eixes dades d’identitat i contacte ja te les demana la LSSI (art. 10). Revisa que el teu avís legal les tinga completes.

Si preferixes etiquetar, tens 2 suports: un Codi de bones pràctiques voluntari, de juny de 2026, i unes icones de la UE d’ús lliure. La Comissió va considerar adequat el codi el 8 de juliol. Usar les icones no prova per si sol que complixes.

Criteri de l’estudi: encara que la teua revisió t’eximisca de l’etiqueta legal, Google recomana explicar com s’ha fet el contingut quan el lector s’ho puga preguntar. Una línia al peu que diga que vas usar IA, qui el va revisar i quan cobrix les 2 coses.

Imatges: una foto realista feta amb IA pot ser una ultrasuplantació

Una imatge generada és ultrasuplantació si s’assembla a alguna cosa real i pot passar per autèntica. Les directrius donen exemples pròxims a una web d’empresa (punts 114 a 116):

• Ho és: un avatar realista del director felicitant la plantilla, o una imatge de producte que el fa semblar distint o millor del que és.
• També ho és, segons la pàgina de les icones de la UE: les fotos reals d’un pis buit moblades amb IA.
• No sol ser-ho: corregir el color, llevar un vianant o canviar un fons amb finalitat estètica. Depén de si altera com percep la persona el que es mostra.

Una il·lustració o un esquema evidents no enganyen ningú. Una «foto» del teu equip o del teu local generada amb IA, sí.

No uses mai fotos de clients o pacients per a generar contingut a partir d’elles. L’AEPD ho advertix en el seu decàleg de gener de 2026: pot acabar en una infracció de protecció de dades o fins i tot en un delicte.

Google recomana afegir metadades d’imatge que indiquen com es va crear. En comerç electrònic, Merchant Center exigix la metadada TrainedAlgorithmicMedia en les imatges generades amb IA (guia de Google).

En despatxos i clíniques, el risc comença en el que escrius en l’eina

En un sector regulat, el risc no comença en el que publiques. Comença en el que escrius en l’eina.

Les dades dels teus clients no hi han d’entrar mai

Per a redactar una pàgina de la teua web no necessites cap dada real d’un client. L’AEPD ho diu per a qualsevol que use IA en el treball: no inclogues dades confidencials de la teua entitat, del teu personal ni dels teus clients. Si vols plantejar un cas, descriu-ne un de fictici (decàleg «Cuidado con lo que le confIAs»).

El RGPD apunta en la mateixa direcció. Només pots tractar les dades necessàries (art. 5.1.c), i les de salut són una categoria especial (art. 9.1). Qui les tracte per compte teu ha d’oferir garanties suficients (art. 28.1).

L’AEPD s’aplica a si mateixa eixa disciplina. La seua política interna d’IA generativa demana contractar en modalitat empresarial, amb clàusules que impedisquen reutilitzar les dades. I obliga a revisar i validar a mà els resultats abans d’usar-los o publicar-los.

En l’advocacia s’hi afig el secret professional, que abasta tots els fets, dades i documents coneguts en exercir (art. 22.1 de l’Estatut general). El Llibre blanc sobre IA i advocacia del Consell General i el Col·legi d’Advocats de València aconsella analitzar els riscos abans d’usar IA amb dades personals. I fer una avaluació d’impacte si el risc és alt (art. 35 del RGPD).

En una clínica, el pacient té dret a la confidencialitat de les seues dades de salut (art. 7.1 de la Llei 41/2002). El Codi de deontologia mèdica demana al metge comprometre’s amb la confidencialitat d’eixes dades quan usa IA (art. 82.3).

El que publiques ho signes tu, no l’eina

El Consell General de l’Advocacia va aprovar en 2026 la Circular 3/2026 sobre IA generativa. Considera lícit usar-la per a esborranys, però només com a funció auxiliar subjecta a supervisió humana.

Qui signa assumix tot el contingut, i la fallada de l’eina no l’eximix. Lliurar un escrit amb errors d’IA pot ser infracció greu (art. 125.u de l’Estatut general).

La circular parla d’escrits i assessorament, no de webs. Criteri prudent: aplica les seues 5 recomanacions a la teua web i als teus articles. Coneix l’eina, llig el text sencer, contrasta amb fonts externes, usa-la només en matèries que domines i anota quan i per a què la vas usar.

Si una agència publica per tu, el Codi deontològic et fa responsable d’eixa publicitat, llevat de prova en contrari (art. 7.3.c del Codi).

En medicina, les publicacions en internet han de tindre rigor i identificar l’autor (art. 83.1 del Codi de deontologia mèdica). I contribuir a divulgar informacions falses i no contrastades que van contra l’evidència científica és contrari a la deontologia (art. 81.5).

Una xifra o una promesa inventada per la IA també és un problema de publicitat. Tens els límits de cada professió en què pot publicitar un advocat i en què pot dir una clínica.

Una pàgina feta amb IA passa 9 controls abans de publicar-se

Este és el criteri de l’estudi per a produir una pàgina o una guia amb IA sense perdre qualitat. Cada pas diu què fa l’eina, què fa la persona i què es comprova, amb la norma o la guia que ho justifica.

Els passos 5 i 6 són els que et protegixen davant de Google i davant de la llei. Si un falla, la pàgina no es publica fins que es corregisca.

Posem una clínica dental de València que vol una guia sobre implants. La IA ordena els dubtes dels pacients i redacta un esborrany. La dentista corregix terminis i riscos, lleva «resultat garantit» i signa amb el seu número de col·legiada, sense haver enganxat cap historial en cap eina.

Sí, amb compte o no: 12 usos de la IA en la teua web

Esta taula resumix el veredicte de cada ús. «Amb compte» vol dir que es pot fer si passa pel protocol anterior.

Les ressenyes que sí que valen són les de clients reals. S’han de referir a serveis adquirits o usats en els 30 dies naturals anteriors (art. 20.4 de la Llei de consumidors). Demana-les dins d’eixe termini, amb el mètode de com aconseguir ressenyes en Google.

Unes preguntes freqüents escrites per al teu client continuen sent útils. El problema és generar-les per centenars, o crear una pàgina per poble amb el mateix text.

Què fer dilluns

1. Fes inventari de les pàgines de la teua web fetes amb IA i anota qui va revisar cada una.
2. Marca les que tracten salut, dret, impostos o consum. En estes, documenta una revisió de fons i comprova que el teu avís legal identifica el responsable.
3. Revisa els autors: noms reals, credencials comprovables i cap foto generada.
4. Retira ressenyes i testimonis que no siguen de clients reals. Etiqueta o substituïx les fotos realistes fetes amb IA.
5. Escriu una política d’una pàgina: eines permeses, dades prohibides i qui revisa. El resum de l’AEPD servix de model.
6. Aplica el protocol de 9 passos a la pròxima peça que publiques.
7. Si eres advocat, llig la Circular 3/2026; si eres metge, els articles 81 a 83 del teu codi; si eres dentista, el codi del Consell General de Dentistes. Davant d’un dubte concret, pregunta al teu Col·legi.

A NOR studio usem IA per a investigar, ordenar i preparar esborranys, i cada text el treballa i el revisa una persona. Preparem els textos amb la norma a la vista i tu (o el teu assessor) els valides abans de publicar-los. Ho expliquem en contingut SEO i en com fem les guies.