Publicitat d’advocats: què permet el Codi deontològic i què no

Un advocat pot anunciar els seus serveis en la seua web, en Google i en xarxes socials: el Codi deontològic ho permet de manera expressa (art. 6.1). No pot prometre resultats, revelar res emparat pel secret professional, citar clients sense autorització escrita ni dirigir-se a víctimes d’una catàstrofe abans de 45 dies. Més avall tens cada límit amb exemples i una taula per a revisar la teua web peça a peça.

5 capes de normes regulen la publicitat d’un advocat

La publicitat d’un despatx la regulen 5 capes de normes. Les 3 primeres són pròpies de la professió. Les altres s’apliquen a qualsevol negoci.

1. El Codi deontològic de l’Advocacia Espanyola, aprovat el 6 de març de 2019 pel Ple del Consell General. Està en vigor des del 8 de maig de 2019. El seu article 6 regula la publicitat i el 7, la captació de clients.
2. L’Estatut general de l’Advocacia Espanyola (Reial decret 135/2021). Els seus articles 19 i 20 recullen quasi els mateixos límits i els articles 124 i 125 els sancionen.
3. Els estatuts del teu Col·legi. El de Castelló (ICACS) dedica a la publicitat el seu article 26, que seguix quasi al peu de la lletra l’Estatut general. El de València (ICAV), el seu article 38, que demana autorització escrita per a qualsevol referència, directa o indirecta, a clients.
4. Les lleis de publicitat i consum: la Llei general de publicitat, la Llei de competència deslleial i la Llei general per a la defensa dels consumidors.
5. La LSSI, que fixa quines dades ha de mostrar qualsevol web professional.

La base és la llibertat. La Llei 17/2009 garantix la llibertat de comunicacions comercials en les professions regulades i prohibix vetar-les completament (art. 24). Els límits han d’estar justificats i ser proporcionats.

Saltar-se eixos límits ix car. L’Estatut general qualifica com a infracció greu la publicitat que incomplix el seu article 20 (art. 125.b). Se sanciona amb multa de 1.001€ a 10.000€ o amb suspensió de més de 15 dies i fins a 1 any (art. 127.2). Oferir serveis a víctimes de catàstrofes és infracció molt greu (art. 124.n). I un competidor perjudicat et pot demandar per competència deslleial (arts. 32 i 33 de la Llei de competència deslleial).

El que la teua web i els teus anuncis han de portar sempre

Hi ha dades que no són opcionals.

• El Col·legi al qual pertanys, en tota publicitat (art. 6.3 del Codi). La norma no distingix formats. El criteri prudent és incloure’l també en anuncis curts i en la biografia dels teus perfils.
• La teua identificació en la web: el teu nom, el de la societat professional si n’hi ha, el Col·legi i el número de col·legiat (art. 21.3.a del Codi).
• Les dades de la LSSI: entre altres, NIF, títol, Col·legi, número de col·legiat i les normes professionals que se t’apliquen, amb un mitjà per a consultar-les (art. 10.1 LSSI). Un enllaç al Codi i a l’Estatut en l’avís legal resol este punt. La resta de l’avís legal la detallem en avís legal, privacitat i galetes.
• Si dones preus, si inclouen impostos (art. 10.1.f LSSI). Davant de particulars, el preu final complet o, si no es pot fixar, la base de càlcul (art. 20.1.c de la Llei de consumidors).
• L’etiqueta de publicitat en tot contingut pagat. El Codi prohibix la publicitat encoberta (art. 6.9).

El que el Codi prohibix, amb exemples de web i xarxes

L’article 6.3 del Codi enumera el que la publicitat no pot suposar. L’article 7.3 afig les pràctiques de captació deslleial. Estos són els supòsits que més afecten una web de despatx.

Prometre resultats

No pots prometre resultats que no depenguen només de tu (art. 6.3.d del Codi; art. 20.2.d de l’Estatut). «Resultat garantit» o «recupera els teus diners segur» queden fora. El maig de 2026, el Consell General va alertar contra missatges com «cancel·la els teus deutes amb la segona oportunitat i elimina’n el 100 %» (Advocacia Espanyola).

El que sí que pots prometre és el que depén de tu. Un termini de resposta o un pressupost per escrit abans de començar són compromisos legítims, si els complixes.

Revelar alguna cosa protegida pel secret professional

La publicitat no pot revelar, ni directament ni indirectament, fets o dades emparats pel secret (art. 6.3.a del Codi; art. 20.2.a de l’Estatut). La paraula clau és «indirectament». Un cas sense nom però amb localitat, data i quantia pot identificar el teu client igual que el seu nom.

Ací les dues normes no diuen el mateix. L’Estatut et relleva del secret en allò que només afecte el teu client, si t’autoritza expressament (art. 22.6). El Codi diu que el consentiment del client no excusa el secret (art. 5.10). El criteri prudent és anonimitzar de veritat encara que tingues autorització, i no incloure mai dades de la part contrària.

La Llei orgànica 1/1982 també considera intromissió il·legítima revelar dades privades conegudes per l’activitat professional (art. 7.4).

Citar clients sense la seua autorització escrita

No pots esmentar un client sense la seua autorització escrita (art. 6.3.e del Codi). Afecta testimonis amb nom, logos d’empreses en un bloc de «confien en nosaltres» i fotos amb clients. L’Estatut parla només d’autorització, però el Codi i l’estatut del Col·legi de València la demanen per escrit. Demana-la sempre per escrit.

Si el testimoni usa el nom, la veu o la imatge d’una persona, necessites el seu consentiment exprés (arts. 2.2 i 7.6 de la Llei orgànica 1/1982). Sense ell, usar-los en publicitat és una intromissió il·legítima. El blog d’Advocacia Espanyola recomana fixar en l’autorització fins quan i en quins casos la usaràs, i recordar que el client la pot revocar (Advocacia Espanyola, 2019).

Incitar al plet

La publicitat no pot incitar al plet o al conflicte, ni de manera genèrica ni concreta (art. 6.3.b del Codi). Explicar quins drets té algú i quins terminis corren és informació. «Demanda la teua empresa hui» o «no deixes que se n’isquen amb la seua» empenyen al conflicte.

Dirigir-te a víctimes de catàstrofes o d’accidents recents

No pots oferir els teus serveis a víctimes de catàstrofes amb moltes persones afectades mentre no puguen triar amb llibertat (art. 6.3.c del Codi; art. 20.2.c de l’Estatut). I en cap cas abans de 45 dies. Tampoc a víctimes d’accidents recents que no tinguen plena llibertat per a triar. L’excepció és que la víctima t’ho demane expressament. És l’única infracció publicitària que l’Estatut qualifica com a molt greu (art. 124.n). La regla té el seu origen en l’Estatut de la víctima del delicte (art. 8).

A la Comunitat Valenciana hi ha un precedent pròxim. Després de la DANA, la Comissió de Deontologia del Consell General va analitzar anuncis en xarxes que oferien assessorament gratis als afectats (Comunicació 213/2024). Anaven acompanyats del logo o la imatge del despatx. Va concloure que podien contravindre la norma encara que foren gratuïts. Va recomanar integrar-se en els serveis que organitzen els Col·legis.

Usar l’escut del teu Col·legi

No pots usar emblemes col·legials o institucionals, ni altres que per la seua semblança puguen confondre (art. 6.3.f del Codi; art. 20.2.f de l’Estatut). Posar l’escut de l’ICACS o de l’ICAV en el peu de la web és justament el que prohibix. El correcte és el text: «Col·legiada núm. 0000 de l’ICACS». El Codi admet els símbols que s’aproven per a distingir la condició professional, si el teu Col·legi en té algun.

Publicitat encoberta i captació deslleial

Si pagues per un contingut, ha de constar en un lloc visible que és publicitat (art. 6.9 del Codi). Val per a un reportatge pagat en un diari local o per a una col·laboració amb un creador de contingut. La Llei de competència deslleial ho tracta com a pràctica enganyosa (art. 26.1) i la LSSI exigix que la comunicació comercial siga identificable (art. 20.1).

Els articles 7.3 i 18 del Codi afigen regles que afecten de ple el màrqueting:

• Respons de la publicitat que un tercer faça en favor teu, llevat de prova en contra (art. 7.3.c). Si la teua agència o una plataforma publica alguna cosa indeguda, el problema deontològic és teu.
• No pots oferir serveis que semblen gratis i no ho són (art. 7.3.d). «Primera consulta gratis» val si de veritat ho és.
• No pots pagar comissions per clients que t’envie un tercer, llevat que n’informes el client (art. 18 del Codi). Fer-ho infringint les normes deontològiques és infracció greu (art. 125.o de l’Estatut).

Anomenar-te especialista sense aval

Pots anunciar especialització si l’avalen títols acadèmics o professionals, cursos d’especialització oficialment homologats o una pràctica professional prolongada (art. 6.4 del Codi; art. 20.3 de l’Estatut). La Llei orgànica del dret de defensa encarrega al Consell General desenvolupar procediments d’acreditació de la formació especialitzada (art. 23). Tant si uses eixa via com si no, guarda la documentació que sosté la paraula «especialista».

El que ja no està prohibit, encara que alguns blogs ho continuen dient

Algunes guies sobre publicitat d’advocats que ixen en Google continuen copiant el Codi deontològic de 2002, derogat en 2019. Aquell text prohibia 2 coses que el vigent ja no menciona. I hi ha un tercer mite que ni tan sols ve d’ahí.

• Parlar d’assumptes portats i d’èxits. El Codi de 2002 prohibia referir-se a assumptes del despatx i als seus èxits o resultats (art. 7.2.d). El de 2019 ja no ho menciona: exigix autorització escrita per a citar clients i respectar el secret. Pots dir que portes anys amb assumptes de segona oportunitat, si és veritat.
• Comparar-te amb altres advocats. El Codi de 2002 ho prohibia, juntament amb l’autolloança infundada (art. 7.2.f). Hui mana la Llei de competència deslleial: la comparació és lícita si és objectiva i verificable (art. 10) i no denigra (art. 9). L’Estatut castiga el menyspreu a un altre advocat (art. 125.a.iii).
• El mite dels honoraris. Hi ha guies que diuen que no pots parlar de preus en la teua publicitat. Cap norma vigent t’ho impedix. Els honoraris es pacten lliurement (art. 26 de l’Estatut; art. 14.1 del Codi). I els Col·legis tenen prohibit fixar barems orientatius (art. 14 de la Llei de col·legis professionals).

Que una cosa no estiga prohibida de manera expressa no la deixa fora de les regles. Tot el que publiques ha de ser objectiu, veraç i digne (art. 6.2 del Codi).

Sí, no i amb compte: què hi cap en la web del teu despatx

Esta és la taula per a revisar la teua web, els teus anuncis i els teus perfils peça a peça. Abreviatures: CDAE és el Codi deontològic i EGAE, l’Estatut general. LCD és la Llei de competència deslleial; LGDCU, la Llei de consumidors; i LO 1/1982, la llei del dret a la pròpia imatge.

Ressenyes de Google: demanar-les sí, comprar-les o filtrar-les no

Les ressenyes pesen en Google Maps. Google explica que el nombre de ressenyes i les valoracions positives milloren el posicionament local d’una empresa (Ajuda de Perfil d’Empresa). Per això són part de qualsevol estratègia de SEO local per a un despatx.

Demanar-les està permés. Google prohibix oferir incentius a canvi, desaconsellar les negatives i demanar-les només als clients satisfets (política de Google Maps). La Llei de competència deslleial prohibix a més publicar o encarregar ressenyes falses (art. 27.8).

Respondre és on més s’arrisca un advocat. Discutir els fets o confirmar que eixa persona va ser client teu pot revelar informació protegida (art. 5 del Codi). Encara que el client haja contat el seu cas, el seu consentiment no excusa el teu secret (art. 5.10). Una resposta segura agraïx l’opinió, explica que per secret professional no comentes assumptes en públic i oferix un canal privat. Tens un missatge model per a demanar-les en l’auditoria de la fitxa de Google d’un despatx.

Si mostres ressenyes en la teua pròpia web, la Llei de consumidors t’obliga a informar de si garantixes que són de clients reals (art. 20.4). També de com les processes. La Llei 10/2025 va reformar eixe article amb efectes des del 28 de desembre de 2025. Ara afig que les ressenyes han de referir-se a serveis usats en els 30 dies anteriors. La norma no aclarix com encaixa amb un assumpte que dura mesos. El criteri prudent és demanar la ressenya en tancar l’encàrrec i explicar en la web com tries i verifiques les que mostres.

Com contar un cas sense trencar el secret

Un cas ben contat explica el problema i el camí, no el client. Seguix estos 5 passos:

1. Descriu una situació tipus, no un expedient. «Autònom amb deutes amb Hisenda després de tancar el seu negoci» servix. «Joan, fontaner de Vila-real» no.
2. Lleva tot el que identifique: nom, localitat xicoteta, dates, quanties exactes i qualsevol dada de la part contrària.
3. Conta quines opcions hi havia i quina es va triar. El resultat, si apareix, va com a fet passat i mai com a promesa.
4. Si l’assumpte és recognoscible, demana autorització escrita amb abast i termini. Tot i això, recorda que el Codi no deixa que el consentiment excuse el secret.
5. Revisa els casos publicats cada cert temps i retira els que un client et demane llevar.

Xarxes socials i Google Ads: les mateixes regles

Una publicació de LinkedIn que presenta els teus serveis és publicitat. La Llei general de publicitat inclou qualsevol comunicació feta en una activitat professional per a promoure la contractació de serveis (art. 2). I el Codi recorda que usar la tecnologia no eximix de les normes deontològiques (art. 21.1).

En xarxes, 3 punts concentren el risc:

• El Col·legi en la biografia, perquè cada publicació promocional és publicitat (art. 6.3 del Codi).
• L’etiqueta en les col·laboracions pagades amb creadors o mitjans (art. 6.9 del Codi; art. 26.1 LCD).
• Els assumptes propis contats com a anècdota. Un vídeo sobre «un client que va vindre ahir» pot revelar secret encara que no dones noms.

En Google Ads, el text de l’anunci seguix les mateixes regles que la web: res de promeses i Col·legi identificat. Els despatxos que porten assumptes de deutes tenen un parany afegit. Si l’anunci oferix negociar amb els creditors una quitança o un pla de pagaments, Google el tracta com a servei de negociació de deutes. A Espanya només ho permet a qui estiga inscrit com a mediador concursal en el Ministeri de Justícia, amb verificació prèvia (política de Google Ads). La política no menciona de manera expressa l’exoneració judicial de la segona oportunitat. Revisa com redactes l’anunci abans de llançar-lo.

Si uses IA per a redactar publicacions o articles, el que publiques continua sent responsabilitat teua. La Circular 3/2026 del Consell General ho diu per als escrits professionals. El criteri prudent és aplicar la mateixa revisió a la teua publicitat.

Què fer dilluns

1. Obri el peu de la teua web. Comprova Col·legi, número de col·legiat, NIF i l’enllaç al Codi i a l’Estatut. Si hi ha l’escut del Col·legi, lleva’l.
2. Busca en la teua web i en els teus anuncis les paraules «garantit», «100%», «segur», «els millors» i «èxit». Reescriu cada frase que prometa un resultat.
3. Revisa casos, testimonis i logos de clients. Si no tens autorització escrita, anonimitza o retira.
4. Llig les teues últimes 20 respostes a ressenyes. Edita les que comenten alguna cosa de l’assumpte.
5. Demana per escrit a la teua agència que aplique esta taula. Respons tu del que publique (art. 7.3.c del Codi).
6. Si dubtes amb una peça concreta, pregunta al teu Col·legi abans de publicar-la.

Si penses refer la web, revisa esta taula abans d’encarregar el disseny web del despatx, no després. L’estructura de pàgines i una plantilla d’especialitat bloc a bloc estan en què ha de tindre la pàgina web d’un despatx. En la nostra pàgina per a despatxos d’advocats expliquem com plantegem una web que capta clients dins d’estes regles.