Pàgina web en valencià: quan fer-la bilingüe i com fer-la bé

No hem trobat cap llei que oblige una empresa privada a tindre la web en valencià, però sí a atendre sense discriminar qui t’escriu en valencià. Si vens a consumidors, també a donar-los en valencià la informació prèvia al contracte quan la demanen. Fer-la bilingüe compensa quan una part real dels teus clients compra en valencià, i funciona amb una URL per idioma, hreflang «ca» i algú que valide cada text.

Més avall tens cada norma separada en obligació, dret i bona pràctica, i les ajudes de 2026 amb el seu estat a 2 d’octubre. També com busca la gent, la configuració tècnica, una taula per a decidir per on començar i una llista de comprovació de qualitat de la traducció.

Esta guia no substituïx el teu assessor. Quan una cosa és interpretació nostra d’una norma, la marquem com a criteri prudent. Quan és mètode de treball nostre, com a criteri de l’estudi.

Cap llei que hàgem trobat obliga a traduir la web, però sí a atendre bé en valencià

Convé separar 3 coses que se solen mesclar: el que la llei t’obliga a fer, els drets del teu client i el que és bona pràctica.

No hi ha una obligació general. L’Estatut d’Autonomia declara oficials el valencià i el castellà i reconeix a tots el dret a usar-los. També prohibix discriminar ningú per la seua llengua (art. 6). La Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià estén eixe dret a les relacions privades (art. 2). Però el foment del valencià en l’activitat mercantil l’encarrega als poders públics, no a les empreses (arts. 5 i 33).

No hem trobat en el BOE ni en el DOGV cap norma que oblige una empresa privada a publicar la seua web, els seus fullets o els seus rètols en valencià.

El dret del teu client: usar la seua llengua sense que l’atengues pitjor. Un missatge en valencià produïx plens efectes, sense discriminació ni «exigència de traducció» (Llei 4/1983, art. 3). I l’Estatut de les persones consumidores ho concreta per a qui et compra.

Eixe Estatut és la Llei 1/2011, hui refosa en el Decret legislatiu 1/2019. El seu art. 8 reconeix el dret a usar qualsevol de les llengües oficials (8.1). Des de l’1 de gener de 2023, el 8.3 prohibix negar l’atenció o atendre incorrectament per la llengua oficial que s’use (Llei 8/2022, art. 155).

Incomplir-ho és infracció: vulnerar els drets lingüístics o denegar l’atenció per eixe motiu (art. 74, apartats 10 i 11 del text consolidat). Són lleus (art. 75), amb multes de 150€ a 10.000€ (art. 76). 2 lleus en un any compten com a greu (art. 75.2.i). L’última reforma, la Llei 5/2025, les manté.

Les obligacions concretes són poques, i quasi totes a petició del client. Esta taula les reunix amb el que signifiquen per a la teua web:

La Llei 10/2025 d’atenció a la clientela està en vigor des del 28 de desembre de 2025. També té regles de llengua, però no afecta la majoria de pimes. S’aplica a aigua, gas, electricitat, transport de viatgers, correus, telecomunicacions i serveis financers, siga quina siga la seua grandària (art. 2.1). També a qui ven a consumidors amb almenys 250 treballadors, més de 50 milions de facturació o més de 43 milions de balanç (art. 2.2).

Eixes empreses han de formar en llengües cooficials les persones que atenen la clientela (art. 9.2). Tenen 12 mesos des de la seua entrada en vigor, el 28 de desembre de 2025, per a adaptar-se (disposició transitòria única).

Criteri prudent per a una pime: si algú del teu equip escriu bé en valencià, contesta en valencià a qui t’escriu així. Si no, contesta en castellà amb la mateixa rapidesa i la mateixa cura. I no demanes mai a un client que t’escriga en castellà.

Les ajudes de 2026 per a la web en valencià són municipals i quasi totes han tancat

El 2 d’octubre de 2026 vam buscar en la Base de Dades Nacional de Subvencions les convocatòries de 2025 i 2026 sobre el valencià. No hi figura cap línia de la Generalitat perquè una empresa pague la seua web, la seua retolació o la seua traducció. Les seues convocatòries de 2026 van a ajuntaments, mitjans de comunicació, llibres de festes i universitats.

Estes són les que toquen la web d’un negoci de Castelló o València. Al final, la línia de la Generalitat per a ajuntaments, que no paga ajudes a empreses:

Molts municipis de la província de València convoquen a més premis a l’ús del valencià en el comerç local. La Diputació de València els paga el 80% d’eixos premis, fins a 3.200€ per municipi. Premien el que ja has fet, com rètols, documents, màrqueting i xarxes, però no financen una web nova.

En la província de Castelló no hem trobat en la BDNS cap altra convocatòria de 2026 per a negocis. La de l’Ajuntament de Castelló es va aprovar el 2 d’octubre de 2025: si t’interessa la pròxima, pregunta en el seu servei de normalització lingüística.

Criteri prudent: compta amb l’ajuda com un descompte, no com el finançament de la web. A València, l’acció havia d’estar feta abans de la concessió. A més, el text havia de passar el criteri del Servei de Normalització Lingüística, i no valien textos quasi iguals en les 2 llengües (bases de 2026, bases 8 i 12). Les llistes d’admesos es publiquen en la fitxa del tràmit.

Un detall d’eixes bases servix de guia encara que no demanes l’ajuda. En una web bilingüe, la portada havia d’estar en valencià o deixar triar el valencià abans d’entrar. Les ajudes generals per a fer una web estan en ajudes per a pàgina web en 2026.

A Castelló i València quasi tots entenen el valencià, però l’ús canvia molt segons la zona

L’última enquesta completa de la Generalitat és de 2021, amb treball de camp d’octubre a desembre d’eixe any (síntesi de resultats). La Generalitat té en marxa l’Enquesta 2026, encara sense resultats publicats. Estes són les dades de 2021 per a les zones de parla valenciana de Castelló i València:

Les 2 últimes columnes són una suma nostra de 3 respostes de l’enquesta: «sempre», «generalment» i «més valencià que castellà». Per això alguna xifra diferix en una dècima del mapa de la síntesi.

En les 3 zones, més de 8 de cada 10 persones entenen el valencià. Però en les botigues l’usa sobretot 1 de cada 10 a València i l’Horta i 3 en les comarques de Castelló. En les Riberes, la Costera i els Camps de Túria i Morvedre, 4.

Fora d’eixes zones hi ha els municipis de predomini castellà, com Segorbe, Requena o Utiel (Llei 4/1983, art. 36).

Criteri de l’estudi: la versió en valencià no es fa perquè t’entenguen. Es fa per a qui preferix tractar amb tu en la seua llengua. Per això la teua millor dada és la teua: en quina llengua t’escriuen, et telefonen i et deixen ressenyes.

3 proves gratuïtes et diuen si els teus clients et busquen en valencià

Google no publica quanta gent busca en valencià. Ho pots comprovar tu amb eines gratuïtes, en este orde.

1. L’autocompletat de Google. Obri una finestra d’incògnit en google.es i escriu el teu servei i la teua ciutat en valencià, lletra a lletra: «fisioteràpia castelló», «gestoria vila-real», «advocat herències». Apunta el que suggerix Google i repetix en castellà.

Ho vam fer el 2 d’octubre de 2026 amb l’autocompletat de Google per a Espanya. Amb «clínica dental castelló», quasi tots els suggeriments passaven a «castellón». Amb «advocat herències», tots els que portaven ciutat eren catalans. Amb «dentista vila-real» apareixien també Vila Real de Portugal i d’Ourense.

No és una dada de volum, només una pista de com completa Google. Però deixa 2 lliçons que reprenem més avall: l’autocompletat mescla formes valencianes i castellanes, i alguns topònims tenen homònims.

2. El Planificador de paraules clau. Està dins de Google Ads i necessita un compte configurat. Usa «Consulta el volumen de búsquedas y las previsiones», apega cada cerca en les 2 llengües i limita la ubicació a la teua província o la teua comarca.

En l’idioma no hi trobaràs el valencià. Google Ads oferix el català, amb el codi ca, el mateix que l’estàndard ISO assigna al valencià. I els volums s’arredonixen. L’idioma no canvia el volum: compta la paraula exacta i la ubicació. Criteri de l’estudi: compara parelles, no xifres soltes. En una província, la diferència entre «advocat» i «abogado» diu més que la xifra de cadascuna.

3. Search Console i la teua safata d’entrada. Si ja tens web, obri l’informe de rendiment, pestanya «Consultas», i busca paraules en valencià: «preu», «cita», «horari», «advocat», «botiga». Després compta en quina llengua et van arribar els últims correus, WhatsApp i ressenyes.

Cada versió usa el nom oficial del municipi, i la teua fitxa, només un

Els noms oficials dels municipis els fixa el Consell per decret. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua els recull en una llista actualitzada el 23 d’abril de 2026. Per al públic d’esta guia, els que més s’usen són estos:

• Castelló de la Plana / Castellón de la Plana. És bilingüe des del Decret 187/2024.
• València. És l’única forma oficial des del Decret 16/2017. L’Ajuntament va demanar el desembre de 2025 canviar-la per «Valéncia/Valencia», i l’Acadèmia va informar en contra el 27 de febrer de 2026. Decidix el Consell, i a 2 d’octubre no hem trobat el decret.
• Vila-real, Almassora i la Vall d’Uixó només tenen forma oficial en valencià. Borriana / Burriana i Benicàssim / Benicasim són bilingües.
• Castelló, sense més, és el nom oficial d’un altre municipi, a la Ribera Alta, des del Decret 112/2020.

Criteri de l’estudi per a les pàgines:

• En la versió en valencià, les formes valencianes: València, Castelló de la Plana, Vila-real. En la versió en castellà, les que usen els teus clients, com Castellón o Valencia.
• La primera vegada, el nom complet. «Castelló de la Plana», no només «Castelló», per a no competir amb els seus homònims.
• L’adreça postal, idèntica en les 2 versions, en la teua fitxa i en les dades estructurades. És una dada, no un text per a traduir. Ho expliquem en la web d’un despatx d’advocats.

La fitxa de Google no admet el nom repetit en 2 idiomes. Ho prohibixen les directrius de Perfil d’Empresa, encara que així figure en el teu rètol. El nom ha de ser el real, el que apareix en el teu aparador, la teua web i la teua papereria.

La descripció és un sol camp de fins a 750 caràcters. Criteri de l’estudi: escriu-la en la llengua en què més et contacten i enllaça la fitxa a eixa versió de la web. Respon cada ressenya en l’idioma del client, com expliquem en com aconseguir ressenyes en Google.

La part tècnica: una URL per idioma, hreflang «ca» i cap pàgina meitat i meitat

Les regles generals de Google per a webs en diversos idiomes estan en la secció d’idiomes de la guia de la web industrial. Són una URL per idioma, res de redirigir per IP, hreflang recíproc i subdirectoris. Ací va el que canvia amb el valencià.

En hreflang, el valencià és «ca»

En el registre d’etiquetes d’idioma de la IANA, «ca» significa alhora català i valencià. La norma ISO 639 fa el mateix: «Catalan; Valencian». Des de 2007 existix a més la variant «valencia», que permet escriure «ca-valencia» o «ca-ES-valencia».

Compte amb 2 codis que semblen lògics i no ho són. «va» no és cap codi d’idioma registrat. I «val» sí que ho és, però correspon al vehes, una altra llengua.

Google només admet en hreflang codis d’idioma ISO 639-1, amb regió ISO 3166-1 i alfabet ISO 15924 opcionals. I afig que no admet altres codis, com es-419. Com que «valencia» no figura en eixes normes, el prudent és no usar-la en hreflang.

Criteri prudent:

• hreflang «ca» per a la versió en valencià i «es» per a la de castellà. Així no depens de com interprete Google una variant.
• x-default cap a la versió en castellà, per a qui arriba amb un altre idioma en el navegador.
• En l’atribut lang de l’HTML, «ca-valencia». El W3C demana afegir subetiquetes només si distingixen alguna cosa: la variant sí, la regió no. «ca-ES-valencia» també és vàlid.

Criteri prudent: les webs catalanes competixen amb tu en les mateixes cerques, amb hreflang o sense. L’hreflang només tria quina de les teues versions veu cada usuari. El que et distingix és el que és local: municipi, adreça i fitxa.

Així queda la pàgina en castellà. La de valencià porta les mateixes 3 etiquetes i l’atribut lang amb el valor ca-valencia:

<!-- https://www.ejemplo.es/es/herencias -->
<html lang="es">
	<head>
		<link
			rel="alternate"
			hreflang="es"
			href="https://www.ejemplo.es/es/herencias"
		/>
		<link
			rel="alternate"
			hreflang="ca"
			href="https://www.ejemplo.es/va/herencies"
		/>
		<link
			rel="alternate"
			hreflang="x-default"
			href="https://www.ejemplo.es/es/herencias"
		/>
	</head>
</html>

La carpeta es pot dir /va/ o /ca/: Google no usa la URL per a saber l’idioma. Tria la que entenguen els teus clients i traduïx també la resta de l’adreça.

Cada pàgina, en un sol idioma

Google detecta l’idioma pel contingut visible, no per l’atribut lang ni per la URL. Per això demana un sol idioma en el text i en el menú de cada pàgina, i evitar les traduccions en paral·lel.

Així que res de «Benvinguts / Bienvenidos» en la mateixa portada, ni d’una pàgina en valencià amb el menú, els botons i el peu en castellà.

L’atribut lang no servix per a posicionar, però sí per al navegador, els lectors de pantalla i els traductors. El W3C demana declarar-lo sempre en l’etiqueta html, i les WCAG l’exigixen en el nivell A (criteri 3.1.1), com expliquem en accessibilitat web obligatòria. Si cites una ressenya en valencià dins de la pàgina en castellà, marca eixe fragment amb el seu propi lang (WCAG 2.2, criteri 3.1.2).

Un selector sense banderes i sense redireccions automàtiques

• «Castellano» i «Valencià», cadascun en la seua llengua. El W3C desaconsella usar banderes per als idiomes, perquè hi ha països amb diverses llengües. Ni la Senyera ni la bandera d’Espanya.
• En totes les pàgines, i cap a la pàgina equivalent. El W3C recomana enllaçar les altres versions en cada pàgina. Qui llig «Herencias» i canvia d’idioma ha d’arribar a «Herències», no a la portada.
• Res de triar l’idioma pel navegador. Google demana no redirigir els usuaris segons l’idioma que creus que parlen. A més, el seu robot rastreja sense indicar idioma, així que podria no veure la teua versió en valencià.
• Recordar l’elecció, sí. Si l’usuari tria l’idioma, la galeta que el recorda no necessita consentiment (Guia de galetes de l’AEPD, apartat 2.1.2.b). L’excepció val quan tria l’usuari, no quan la web decidix per ell. La resta de galetes, en textos legals i galetes.

Quant costa cada idioma depén de l’eina: en Framer és una quota mensual, en WordPress un plugin i en codi, hores de desenvolupament. Ho comparem en Framer, WordPress o codi.

La versió en valencià compensa més en comerços i clíniques de comarques valencianoparlants

És criteri de l’estudi, construït amb la llei i les dades d’ús de més amunt. Les zones són les de l’enquesta de 2021.

Les primeres pàgines són sempre les de decisió: la que convenç i la que recull el contacte. Una portada en valencià que porta a un formulari en castellà deixa el client a mitges. I per fases vol dir menys pàgines, no pàgines a mitges: cada pàgina que obris, completa-la.

Posem una clínica de fisioteràpia a Vila-real amb 2 fisioterapeutes. Si la meitat dels seus pacients li escriu en valencià, la primera fase seria inici, primera visita, els seus 3 tractaments principals i contacte. El blog i la resta de pàgines poden esperar que la primera fase estiga revisada i al dia.

Cap pàgina en valencià es publica sense estos 16 punts

Criteri prudent: si no pots complir el punt 16, no obris la versió en valencià. Una versió amb preus antics o pàgines sense traduir resta més que no tindre-la, com contem amb els idiomes abandonats en la guia de la web industrial.

Què fer dilluns

1. Compta en quina llengua et van escriure els teus últims 50 correus, WhatsApp i ressenyes. És la teua millor dada.
2. Fes la prova de l’autocompletat amb els teus 3 serveis principals i el teu municipi, en valencià i en castellà.
3. Revisa com responeu a qui escriu en valencià. Que ningú demane que ho traduïsca, i prepara 3 o 4 respostes tipus ben escrites.
4. Si vens a consumidors, tin el teu pressupost i les teues condicions en valencià per a qui els demane.
5. Si decidixes fer-la, tria les primeres pàgines en la taula de decisió i fixa el glossari abans de traduir.
6. Demana a qui porte la teua web hreflang «es» i «ca», l’atribut lang en cada pàgina i un selector sense banderes.
7. Busca en la BDNS i en el teu ajuntament si hi ha ajuda oberta. A Montcada, la convocatòria fixa el termini fins al 17 de novembre de 2026.
8. Passa l’auditoria gratuïta de la teua web per a revisar el SEO tècnic, la velocitat i l’accés dels robots de les IA.

Si preferixes fer-ho amb algú, a NOR studio dissenyem webs bilingües en Framer, WordPress o codi, amb l’hreflang i el selector resolts des del principi. No fem traducció professional: l’escriu o la valida el teu equip, o un traductor que tries, i nosaltres la integrem en la web. Ho contem en la nostra pàgina de disseny web.